Observo amb certa preocupació com algunes persones conegudes, amb criteri, i de molt bona fe estan plantejant-se votar Podemos a les eleccions que se celebraran aquest diumenge. La meva no és una preocupació partidista: no puc ni vull ocultar el meu compromís i la meva convicció que agafar la papereta d'Esquerra Republicana de Catalunya és l'exercici de major responsabitat que podem fer els catalans aquest diumenge. És la preocupació de qui veu que la voluntat de necessari canvi polític, econòmic i social de moltíssimes catalanes i catalans pot anar a parar altra vegada al forat negre de la impossible reforma de l'Estat Espanyol. Realment val la pena que tanta gent a Catalunya torni a fer per enèssima vegada un acte de fe que s'ha demostrat inútil al llarg de la història política recent?

L'argumentació del meu NO a aquesta última pregunta la resumiré exposant 3 evidències:

1. La lluita social és indissociable de la lluita nacional. L'actual estat del benestar es determina a través de prestacions que en bona mesura són competència i responsabilitat de les CCAA (Sanitat, Educació, etc). Això vol dir que el finançament territorial no és una quimera independentista, sinó que condiciona el finançament capitatiu de totes aquestes prestacions. Pels unionistes desconfiats, simplement us deixaré l'enllaç de la única balança fiscal publicada per l'Instituto de Estudios Fiscales

Últims articles

• Pressupostos 2019: expectatives i coherència 12.08.2018
• Benvinguda Júlia 02.07.2018
• Un pressupost de futur? 01.07.2018
• Fiscalitat digital, una qüestió de justícia 31.03.2018
• I amb el somriure la revolta 04.03.2018